directa.cat. Marina Segura Blay.- Quasi un any després de la riuada del passat 29 d'octubre, el supermercat popular del barri d’Orba d'Alfafar entrega un centenar de bosses d’aliments setmanals al veïnat més vulnerable. Els punts de repartiment al marge de les institucions han esdevingut imprescindibles per a intentar pal·liar els efectes de la catàstrofe.

En travessar el llindar del barri d’Orba d’Alfafar, conegut popularment com a Parc Alcosa, una pintada a la paret ordena “no llançar fang al clavegueram, WC no funcionen”. Just davant encara s’entreveuen siluetes de mans brutes de fang a algunes façanes, i alguns portals conserven l’olor d’humitat. El parc del barri manté una sensació deserta i les papereres mostren un fons de fang sec, recordatori silenciós de la riuada que va colpir la zona el 29 d’octubre passat i va deixar 228 víctimes mortals. Quasi un any després de la catàstrofe, el punt de repartiment popular d’aquest barri continua rebent cada setmana més d’un centenar de persones que encara estan lluny de recuperar la normalitat.

És dimecres de matí i, a la cantonada de l’antic supermercat Consum, una filera de carros de compra i cadires de bar marquen estratègicament l’ordre de la cua. “Hi ha gent que es desperta a les cinc de la matinada per a venir a agafar lloc”, explica María Ángeles, una de les voluntàries que espera asseguda prenent un cafè abans d’obrir la persiana de la plaça Miguel Hernández i començar una nova jornada.

Durant els primers dies després de la tragèdia i davant la manca de resposta institucional, el veïnat del Parc es van organitzar i van centralitzar la recepció i distribució d’ajuda en els locals de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke Alcosa, organització comunitària amb quaranta anys d’experiència en projectes socials al barri, però l’espai va quedar limitat. Pocs dies després i amb ajuda d’uns bombers de la Unitat Militar d’Emergències (UME), el veïnat va ocupar l’antic supermercat i el convertiren en un dels principals punts de repartiment de menjar, roba i productes de primera necessitat.

En el primer mes es van distribuir més de 15.000 tones d’aliments, productes d’higiene i aigua en els punts de repartiment de cada poble afectat

En la mateixa línia, la resta de municipis damnificats van coordinar punts d’entrega, al marge de les institucions, gràcies a totes les donacions que anaven rebent. En el primer mes es van distribuir més de 15.000 tones d’aliments, productes d’higiene i aigua a aquests espais, i pobles com Paiporta van arribar a habilitar fins a nou llocs de repartiment de menjar calent durant el mes de novembre. Aquests punts, nodrits per la solidaritat ciutadana d’aquelles setmanes, van esdevenir imprescindibles per a pal·liar els efectes de la catàstrofe davant l’absència d’acció institucional en la cobertura de necessitats bàsiques.

Actualment, el del Parc Alcosa és l’únic punt de repartiment directe que es manté actiu i amb una periodicitat setmanal. La resta són residuals o s’encarreguen de recollir i distribuir, però no de l’entrega directa, com per exemple la Nau Albal, gestionada per l’organització València és Refugi; o l’associació Estem a Catarroja.

“Fins fa un parell de mesos hi havia supermercat popular cada dia, ara sols obrim un dia a la setmana”, detalla Manolo, que acaba d’arribar al bar, convertit ja en punt de trobada de totes les persones que participen en el repartiment. Hi ha voluntaris que vinculen la reducció de l’assiduïtat a una disminució notable de donacions respecte als primers mesos, mentre que d’altres assenyalen la poca capacitat organitzativa i d’infraestructures com el principal motiu. Així i tot, el punt de recollida del Parc Alcosa continua lliurant, com a mínim, un centenar de bosses cada setmana. “Venen d’altres pobles perquè és l’únic punt directe que continua actiu amb aquesta periodicitat i que no demana ni DNI ni padró”, apunta María Ángeles.

María Ángeles és una de les més de 300.000 persones afectades per la dana. Aquell fatídic 29 d’octubre va veure com l’aigua enfonsava sa casa. La veïna d’Alfafar recorda amb la veu trencada com va haver de deixar la seua filla de 22 anys sola a casa perquè ni ella ni el seu marit van poder tornar al barri. També recorda el paisatge desolador de vehicles apilats, mobles destrossats i fang que va trobar quan va poder accedir de matinada. “Hem reconstruït la casa, però coses com les fotos, l’ecografia de la meua filla o l’olor seran impossibles de recuperar”, remarca. Segons el Pla de Recuperació Econòmica i Social, la dana va afectar més d’11.300 habitatges, més de 83.000 vehicles i danys en ascensors per valor de més de 160 milions d’euros.

Sobtadament, l’aglomeració de persones que esperava davant la porta se situa amb afany en línia recta, respectant l’ordre de cua establert des de fa hores. “Arriba la patrona i totes es posen fermes”, indica Manolo entre rialles, mentre una dona s’apropa a la taula i saluda a cambrers i veïns. Isabel, coneguda com “la patrona” entre la resta de voluntàries, és militant de la Koordinadora des de fa anys i una de les principals organitzadores d’aquest punt d’ajuda. Conta que viu a l’últim pis d’un edifici on viuen tres persones amb discapacitat i encara no té l’ascensor reparat. Destaca el cansament que provoca pujar bosses cada dia, baixar les deixalles o ajudar a algun veí.

“Han passat més de deu mesos i els patis continuen plens de fang”, protesta una dona a la cua

Comença el repartiment: Isabel reparteix un número per ordre de cua a cada persona, i crida ben fort: “com escolte jaleo, tanque portes”. Deixa pujar a grups de quatre persones a recollir les bosses preparades amb oli, pasta, llegums o aigua, entre altres productes bàsics. En quinze minuts entreguen una trentena de lots i en una hora i mitja han superat les 150 persones. En la cua, la gent comenta la situació del barri, fullegen el llibre de festes i es queixen de les ajudes i reparacions que encara no han arribat. “Han passat més de deu mesos i els patis continuen plens de fang”, protesta una dona a la cua. L’acompanya una altra que manifesta el temor al pròxim temporal que puga vindre a la tardor. “Les cases encara no estan preparades per a la pluja i molts claveguerams continuen encallats”, ressalta.

En aquest sentit, Toni Valero, militant del barri i un dels portaveus del Comitè d’Emergència i Reconstrucció (CLER) del municipi, assenyala que no s’han convocat les reunions que es van prometre per a revisar el Pla d’Emergència i poder assegurar que no torne a ocórrer. “S’està plantejant la reconstrucció del formigó, la corrupció i els barracons”, denuncia, i afegeix: “nosaltres parlem de deconstruir, de no tornar a posar-nos en eixa situació de vulnerabilitat”.

Valero explica que al Parc Alcosa ja existien condicions de precarietat abans de la catàstrofe, ja que és un barri marcat per una forta identitat obrera i migrant. “La dana va caure sobre mullat”, reflexiona. “Les conseqüències de la riuada estan repercutint especialment en un sector que ja estava desafavorit”. El militant apunta que el punt de suport fou una mesura d’emergència sorgida a partir de les inundacions, però ara va més enllà i abasta problemes estructurals més amplis: famílies sense accés a prestacions per estar en situacions irregulars, aproximadament un 70 % dels veïns de la zona està en situació de pobresa i la població és dependent del teixit associatiu.

Segons la Fundació Madrina, que dona suport a afectades per la dana, unes 15.000 famílies continuen en risc d’extrema vulnerabilitat després d’haver destinat tots els estalvis a reconstruir les seues llars. Moltes encara viuen en baixos amb humitats, edificis sense ascensor o habitacions sense mobles. “Cada dia el deshumidificador trau litres i litres d’aigua, sempre estem malalts i hem hagut de tirar molta roba”, conta un dels integrants de la cua de repartiment que viu de lloguer al barri, en un pis compartit en el qual, fins i tot, el saló l’ha reconvertit en una habitació.

“La dana i els incendis han fet palès que la relació entre l’administració i la població és defectuosa”, adverteix Toni Valero

Ara, després de quasi un any, el CLER i la Koordinadora plantegen passos futurs que inclouen projectes que van des d’un menjador popular, un hort comunitari o la consolidació del supermercat com a punt estable de repartiment per a les famílies més vulnerables. “La dana i els incendis han fet palès que la relació entre l’administració i la població és defectuosa”, adverteix Valero, i remarca la importància d’una bona gestió d’aquest tipus de catàstrofes en un context d’emergència climàtica.

Des dels diferents comitès comparen la riuada amb el foc que ha arrasat àmplies zones de la península aquest estiu i arremeten contra “governs que desmantellen serveis públics, unitats d’emergència, retallen en prevenció i precaritzen les condicions laborals de bombers”. El portaveu critica el que considera una resposta administrativa “insuficient” i la incoherència del govern espanyol quan parla de pactes d’emergència amb partits polítics que “ignoren” la realitat climàtica i social: “com farà un pacte per a gestionar catàstrofes amb negacionistes?”, es pregunta.

El repartiment avança i les prestatgeries van buidant-se. Els voluntaris comenten alguna anècdota i comencen a deixar tot enllestit per a la setmana següent. Puja l’última dona de la cua i li entreguen l’última bossa. Un dels voluntaris l’ajuda a baixar el carro per les escales i espera que els seus companys acaben de tancar. Abaixen la persiana metàl·lica d’aquell antic supermercat que cada setmana esdevé un respir per al veïnat del Parc Alcosa.